Cultura Emprenedora, Salvador Trinxet

Quan la iniciativa i l’acció van de la mà

Emprendre suposa la dedicació d’un professional per exercir una revolució amb alguna creació que aconsegueixi satisfer les necessitats del mercat sense que aquestes es vegin obsoletes en poc temps. Identificar a temps oportunitats rendibles i transformatives, veure fins i tot pròximes necessitats, exigències i demandes és una manera eficaç d’avançar amb idees noves o recolzades en d’altres ja creades que donin naixement a una millor proposició. Autonomia, capacitat d’assumir riscos, intuïció, visió, capacitat d’associació, coneixement, capacitat de projecció, compromís, enfocament i perspectiva són característiques clau per desenvolupar canvis que construeixin negocis i empreses.

Quins són els factors clau d’èxit d’una activitat emprenedora?

Salvador Trinxet Llorca –

Segons Samuel Azout (ex-president de Carulla Viver SA) mantenir l’enfocament estratègic, ser consistents en l’execució i no perdre la visió de futur. Tenacitat, constància, sacrifici, visió abstracta de l’entorn, i observar les tendències són fonamentals per aconseguir l’èxit.

¿Emprendre a la recerca d’oportunitats o per la pressió de la necessitat?

Salvador Trinxet –

El columnista Víctor del Roser Ahumada comenta sobre aquest tema explicant que el que importa és tenir el mapa mental més clar possible sobre les forces que influeixen en el mercat, i com primer, l’emprenedor, pot capitalitzar aquestes forces per afegir el valor més gran possible. Si al final de compte servim, i ho fem amb qualitat, aconseguint eventualment la rendibilitat, en realitat no importa si emprenem per oportunitat o per necessitat. Sumar coneixement i acció, d’allà neixen les idees i del seu exercici sorgeix l’oportunitat
Deia Joan Sánchez Navarro, un dels fundadors de Coparmex, que els empresaris es forgen en les crisis, on cal utilitzar tota la inventiva.

Quina és la funció de l’empresari emprenedor?

Salvador Trinxet –

Segons Daniel Piorun l’emprenedor empresari encara que neixi amb un petit negoci, ha de tenir clar que la seva funció i responsabilitat és “fer créixer el negoci”, per a això ha d’anar dissenyant i posant en marxa, estructures en la seva organització, perquè “altres” facin la feina i el seu temps el dediqui a gestionar cap dins de l’organització amb el compliment d’objectius i la racionalitat d’administració de recursos, i cap a fora de l’organització, a través de la relació amb el mercat, creant aliats estratègics i per mitjà de la detecció de noves oportunitats, en altres paraules, a capitalitzar per l’empresa.

¿Quins són els principis bàsics per crear un nou negoci?

Salvador Trinxet –

Segons Carlos Mora en el seu article cita alguns principis importants fent al•lusió a Sankaran Venkataraman, expert reconegut internacionalment en l’esperit empresarial i director de recerca al Batten Institute de Londres:

“Les oportunitats empresarials rares vegades sorgeixen del no-res, aquestes s’han de crear i treballar”. Afirma Venkataraman que “Quan es té la idea de què crear, s’ha d’actuar en conseqüència. Tal és la diferència entre una idea i una oportunitat, és a dir, quan es busca alguna cosa és perquè es té la idea, però quan aquesta idea es porta a la pràctica, llavors es converteix en oportunitat “. En haver incertesa s’arriba a l’anàlisi, quan es realitza un examen de les circumstàncies, generalment decreix la probabilitat d’iniciar un negoci a curt termini.

Emprendre un nou negoci implica acceptar la possible pèrdua. L’emprenedor resol la tensió entre la predisposició per l’anàlisi i la predisposició per l’acció. “Una vegada que l’emprenedor ha analitzat la situació fins al punt de reconèixer que pot haver certs riscos, ha d’actuar. Així, inverteix una mica, obté informació, resol la seva incertesa i, llavors sí, pren accions dirigides”, puntualitza el professor.

Al poder de l’execució. No hi ha idees dolentes, només execucions deficients, comenta Venkataraman.

Comportament Empresarial, Salvador Trinxet

Com fer operar l’empresa de forma autònoma

L’empresari ha de flexibilitzar el seu pensament d’intentar-gestionar tots els assumptes de l’empresa, ha de reconèixer la importància que recau sobre triar adequadament el perfil idoni per a cada lloc i permetre a cada àrea d’organització funcionar sense més intervencions que forgen professionals sota la comoditat i esperra instruccions sobre la seva tasca, la capacitació és sempre necessària, igual que la comunicació entre gerents, directius i comandaments mitjans. A més l’empresa s’ha d’acomodar al fet de funcionar amb autonomia en completa confiança sobre resultats de qualitat i bon acompliment.

Quines estratègies podria adoptar una empresa per gestionar eficaçment els col•laboradors?

Salvador Trinxet Llorca –

Donant-li un esquelet propi a la seva empresa com ens assenyala Fernando Quesada en IdeasparaPyMEs.com; inversió en capital humà: es tracta de contractar no només a la quantitat de gent correcta, sinó d’alguna cosa encara més important; contractar els perfils adequats . Outsourcing: pregunti si té clar quins són els processos i activitats que realment afegeixen valor i per tant on ha d’enfocar la seva atenció. Una bona idea és fer un exercici de “cadena de valor”, i identificar on és que realment es crea un servei o producte diferenciat a la seva empresa. Per això, segueixen unes poques preguntes: Quins processos podria subcontractar, externalitzar o delegar en l’organització?; Coordinació i reunions: al “home-empresa” no li sobra temps, i per això evita les reunions de totes totes. Tot i que una reunió mal concebuda i sobretot, incorrecta, pot ser un malbaratament de temps, és indubtable que la principal eina per dirigir, coordinar, apoderar, assignar i sobretot liderar, és la reunió cara a cara amb els subordinats correctes. Definició de rols i responsabilitats: sembla obvi, però enmig de la voràgine que es viu a les empreses lligades al seu empresari, la gent no sap quines són les seves responsabilitats o rols, ni en quins moments s’apliquen. Cal recordar que un lloc laboral no és més que un grup de rols, més o menys coherents, associats a “algú”. Quan canviar-se de “barret”? Quin “barret” té la prioritat en cada cas? A qui li toca cada “barret”?.

Quines són les conseqüències de no delegar?

Salvador Trinxet –

laflecha.net ens parla sobre això mostrant-nos que la incapacitat per a delegar tasques en altres denota manca de confiança de l’empresari en els seus col • laboradors i empleats, el que genera conflictes en la rutina laboral i un estrès afegit a l’empresari, que convençut que el negoci no pot funcionar sense la seva presència, reduirà la seva disponibilitat per fer viatges de treball, buscar noves oportunitats de negoci, desenvolupar aliances estratègiques o acords comercials, o aspectes més personals com prendre unes vacances o la incapacitat de desconnectar en el seu temps lliure, els empresaris tendeixen a sobrecarregar de treball com a conseqüència de la por a no aconseguir els objectius marcats o no complir les expectatives dels seus clients.
Más información:

Abogados Internacionales: Entrevista a Salvador Trinxet Llorca

Entrevista a Salvador Trinxet Llorca (màrqueting- català) Salvador Trinxet – Kotler ens aconsella que fem el següent, identificar les

Cambra de Comerç de Barcelona

Institució centenària, amb antecedents que es remunten a l’edat mitjana. Apartats d’història i dades de la institució, formació, comerç exterior, pimes, contactes

Llibreria Tirant Lo Blanch – Salvador Trinxet Llorca

Llibres escrits per Salvador Trinxet Llorca jurídica · Tirant Formación · Llibreria en espanyol · Tirant On Line · Web corporativa · Tirant Asesores · Tirant en català .

Cámara de Comercio de Mallorca

Corporación de derecho público al servicio de la Comunidad Empresarial. Asistencia a empresas, formación, comercio exterior y publicaciones y estudios.

Abogados Internacionales: enero 2012

Salvador Trinxet, Anàlisi i posicionament de les estratègies (segona part) …. Entrevista a Salvador Trinxet Llorca (màrqueting- català)

Consell General de Cambres de Catalunya

Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya. Cambres de Comerç de Catalunya

Comportament Empresarial, Salvador Trinxet